-
Els teus tràmits
- Quan contactar
- Cita prèvia
- Queixes i suggeriments
- Altres tràmits
- Denúncia
- Ingressar en la Guàrdia Civil
- Protecció de dades
- Canal Intern d'Informació
- Llicències i autoritzacions d'armes i explosius
- Seguretat privada
-
Informació Institucional
-
Qui som
- Identitat corporativa
- Estructura i organització
- Missions
-
Funcions i especialitats
- - Seguretat Ciutadana
- - Seguretat Viària
- - Control de les armes i explosius
- - Lluita antiterrorista
- - Investigació científica
- - Violència de gènere
- - Resguard Fiscal, Costes i Fronteres
- - Aquàtiques i subaquàtiques
- - Aèries
- - Intervenció en muntanya i cavitats subterrànies
- - Medi ambient i naturalesa
- - Seguretat i orde públic
- - Protecció de personalitats
- - Seguretat de l'Estat
- - Ciberdelinqüència i delictes en Internet
- - Desactivació d'artefactes Explosius i Defensa *NRBQ
- - Protecció d'edificis públics
- - Protecció del patrimoni històric
- - Lluita contra els delictes d'odi
- Cooperació Internacional
-
Centres docents
- - Centre Universitari
- - Acadèmia d'Oficials
- - Acadèmia de Sotsoficiales
- - Acadèmia de Caps i Guàrdies
- - Centre de Perfeccionament
- - Centre d'Ensinistraments Específics de Muntanya
- - Centre d'Ensinistrament en Desactivació d'Explosius i Defensa Nuclear, Radiològic, Biològic i Químic
- - Centre d'Ensinistrament de Gossos
- - Centre d'Ensinistraments Especials
- - Escola de Trànsit
- - Col·legi de Guàrdies Jóvens “Duc de Fumada”
- - Centro Adiestramiento y Estandarización Aéreo CAESA
- Història
- Museu
- Carta de Servicis
- Revista de la Guàrdia Civil
- Quaderns de la Guàrdia Civil
- Estratègia Institucional 2030
-
Qui som
- Destacats
-
La teua Seguretat
- Contacta
-
Consells de seguretat
- Activitats a la muntanya
- Amenaces de bomba
- Davant el maltractament de gènere
- Camí de Santiago i Sabaniego
- En la mar
- Per als majors
- Per al turisme
- Per a previndre robatoris en el domicili
- Protegir el patrimoni històric
- Protegir el medi ambient
- Després de reconéixer a un delinqüent
- Uso de Internet
- En els viatges per carretera
- Per a no ser víctima d'una estafa
- Colaboración ciudadana
- Col·laboració amb Seguretat Privada
- Pla Turisme Segur
-
Campanyes
-
Campanya Junts Per La teua Seguretat Digital
- - Contraseñas seguras
- - Enlaces sospechosos
- - Descargar apps de fuentes no oficiales
- - Actualiza tus dispositivos
- - Conexiones seguras
- - Criptoactivos
- - Doble factor de autentificación
- - Fake news
- - Campaña de ciberseguridad
- - Ceder datos personales en Internet
- - Contactos desconocidos en redes sociales
-
Campanya Junts Per La teua Seguretat Digital
11 de April de 1924
Efemeride
11 de abril de 1924. Esclarecimiento del crimen del expreso de Andalucía
El 11 de abril de 1924, una pareja de la Guardia Civil, que se encontraba de servicio en la estación de Córdoba, tuvo conocimiento de que el tren correo de Andalucía no había dejado la correspondencia en dos estaciones anteriores. Inmediatamente, se averiguó que se había perpetrado un asalto al tren y los autores habían asesinado a dos empleados de Correos durante el suceso.
Los atracadores buscaban apoderarse de las sacas que contenían las pagas de varias compañías coloniales a sus empleados, dinero y valores por aproximadamente un millón de pesetas.
Fruto de las primeras investigaciones, se localizó a un taxista que declaró haber dejado a cuatro hombres en el Portillo de Embajadores (puerta de entrada a Madrid que estaba situada a mitad de camino entre las puertas de Toledo y Atocha). Gracias a esta información, cuatro de los autores de los hechos fueron detenidos y posteriormente tres de ellos condenados a muerte y el último a una pena de 30 años de prisión.
El asalto al tren expreso de Andalucía conmocionó a España por la brutalidad de los hechos y provocó la repulsa pública a los horribles asesinatos cometidos, circunstancia que motivó la propuesta oficial para la creación del Tercio de Ferrocarriles de la Guardia Civil.
Diorama que recrea la detención de uno de los autores del crimen del expreso de Andalucía en el poblado ferroviario de Almorchón (Badajoz) en abril de 1924 (Madrid, 2024).
Fuente: Servicio de Estudios Históricos. Guardia Civil.